Welcome Visitor: Login to the siteJoin the site


Personal writing in my own language 'Catalan'
about how many type of fear we could feel and
about how proud I am of what career I choose to
study ;)


Submitted:Dec 4, 2012    Reads: 6    Comments: 0    Likes: 0   


QuinaPor?

Por al fracàs, por al desengany, por a l'abandonament, por al dolor, més que al dolor físic, al dolor emocional, aquell que per més plors que facis, no marxa. Por davant dels reptes, por davant batalles on et jugues un futur, por a la pèrdua humana, por a la pèrdua de l'infància, por a que et robin la teva identitat ,por a acceptar un fracàs , por a defraudar , por a no sentir-se feliços o satisfets mai, por a no saber , a no saber com estimar, a no saber com estimar-se un mateix, por a no saber convèncer, por a no saber parlar en públic, por a no saber emocionar-se, por a no saber madurar, por a no sentir-se segur, por a perdre-ho tot. Por a perdre a qui estimes, por a perdre un fill, por a no saber expresar els sentiments, por a no saber trobar el seu camí, por a no saber què t'agrada i què no t'agrada, por a dir no, por a la decisió , por a la soletat, por a no arribar a ser la persona que volem, por a perdre l'orgull quan ens tocava fer-ho, por a no voler veure la realitat, por a la vellesa, por a la malaltia, por a no merexe's alguna cosa bona, por a no sentir-se prou per algú, por a la sensació de vuit, de no sentir-se estimat, por a la mentida, por a les errades comeses que potser et tornaran, por a tornar a començar, por a demanar un desig, por a la violència, por a arriscar-se, por per no saber guanyar quan ja estava fet, por a la maldat i l'egoïsme, por a donar-se per vençut, por per no haver lluitat quan tocava, por per no aprofitar oportunitats, por per plorar davant aquella persona, por a obrir els ulls i no veurehi res, por a no sentir aquella veu que et fa tremolar, por a no poder tornar a tastar aquells llavis, por a no poder tornar a córrer, por a no olorar aquell perfum tan dolç, por a que et falli un òrgan del teu cos, por a rebre una mala notícia del metge, por a veure plorar ton pares i no saber què fer. A partir d'aqui vull fer un honor a la biologia i a la medicina, a la gent que va decidir en el seu moment endinsar-se en aquest oceà de coneixements, per TOT l'esforç de treball d'hores i hores, per TOTES les pràctiques que no ens deixaven ni una hora per dinar, per TOTS els moments tan genials al llarg d'aquest camí amb gent tan honrada, per TOTES les matemàtiques que ens vam menjar , però sobretot per NO haver tingut CAP POR en cap moment de tots aquests anys, i haver començat a invertir temps amb aquest mòn tan meravellós de la ciència de la vida, i, com a tota ella, comença per la unitat fonamental de la cèl·lula, i qui ens hagués dit que quan èrem petits que ella seria la més important per a formar teixits, òrgans, sistemes i poder formar connexions arreu del nostre cos, per a dotar-nos d'un sistema immune per fer front a patògens, o per a regenerar una ferida quan ens fem mal?, o que la interminable xarxa de neurones de les quals ens formem, és crucial per a les transmissions de missatges del estat anímic o del plaer o de la gana? O que seria la que ens permetria gaudir dels sentits extraordinaris de la vida, com ara: sentir, parlar, escoltar, tocar, caminar, ballar, córrer, xiular, menjar, besar, dormir, cantar , estimar i estudiar!

Sense cèl.lules, no hi ha vida.

I ara qui, no estima la Biologia?

Susana Brox 27.novembre.2012





0

| Email this story Email this Essay | Add to reading list



Reviews

About | News | Contact | Your Account | TheNextBigWriter | Self Publishing | Advertise

© 2013 TheNextBigWriter, LLC. All Rights Reserved. Terms under which this service is provided to you. Privacy Policy.